El recentment inaugurat Institut de Recerca de Santa Creu i Sant Pau es caracteritza per la seva façana que consta d’un impressionant vestit de peces ceràmiques que contribueix a una perfecta integració amb el conjunt modernista de l’Hospital de Sant Pau, però també constitueix una característica bioclimàtica que permet el confort i estalvis d’energia.

La nova seu de l’institut, de 9.700 m², és el resultat de la col·laboració entre les oficines de Picharchitects/Pich-Aguilera i 2BMFG Arquitectes. El tèxtil ceràmic brinda privacitat als investigadors i té plecs que protegeixen l’edifici de la radiació solar, disminuint així significativament el cost energètic. Aquests plecs fan, des d’alguns punts de vista, que el mosaic interior policromat aparegui en l’exterior. Així, la innovadora tecnologia constructiva dels tèxtils ceràmics genera efectes de transparència, color, lluentor i textura, possibilitant que les façanes de l’edifici es relacionin amb l’arquitectura històrica des de la contemporaneïtat.

El costat extern de les peces ceràmiques va ser tractat amb diversos tons d’argila, similars als dels maons dels edificis circumdants de l’hospital. Es van utilitzar quatre colors d’argila natural per a combinar amb la diversitat de colors de les façanes dels edificis tradicionals.

Les peces ceràmiques que componen la façana estan vitrificades en la seva cara interior. Els seus colors es distribueixen en una espècie de mosaic, de manera aleatòria. Aquest enfocament ha estat suggerit pel patró visual de l’artista postimpressionista francès Georges-Pierre Seurat, en particular per la seva pintura “Una tarda de diumenge a l’illa de la Gran Jatte”. La pintura és un exemple extraordinari de la tècnica coneguda com puntillisme. Els diminuts punts juxtaposats de pintura multicolor permeten que l’ull de l’espectador barregi els colors de manera òptica, en lloc de barrejar-los físicament en el llenç.

En col·laboració amb l’equip de Flexbrick, l’equip d’arquitectes va dissenyar un protector solar amb major profunditat que el que sol proporcionar Flexbrick, i va incorporar un nou plec en la peça. Aquest requisit va originar el diàleg amb la indústria i va conduir a l’evolució del sistema Flexbrick.

Originalment, es va considerar augmentar el gruix de les peces ceràmiques per a crear una ombra capaç de protegir les façanes de la radiació solar excessiva. Finalment, en lloc d’augmentar el gruix de les peces, la qual cosa hauria provocat un pes excessiu, es va decidir adoptar un plec geomètric en forma d’aler, complint així la funció buscada.

Es va dur a terme un procés de recerca i desenvolupament per a definir la forma final de la peça ceràmica. Va incloure disseny interactiu, treball en equip, mostres, proves i optimització. La forma final de les peces ceràmiques canvia segons l’orientació de la façana en la qual se situen, per a adaptar-se a les condicions solars. L’enfocament de disseny es basa en el fet que la façana sud rep més radiació de les posicions més altes del sol, mentre que les façanes est i oest compten amb angles més baixos de radiació solar. Per a evitar el sobreescalfament de l’edifici, s’ha d’evitar la major part de la radiació solar incident. Tenint en compte aquests dos supòsits bàsics, que després van ser justificats per la simulació energètica i els estudis solars, es van proposar dues formes diferents de la peça ceràmica.

A causa del Pla Cerdà per a l’Eixample de Barcelona, l’edifici compta amb orientació S-E, S-O, N-E i N-O. Per a l’orientació S-E i S-O, hi ha un escombratge addicional que comença en la vora inferior de l’element original i continua en una inclinació de 45°, com si estigués de cara al sol. La geometria resultant s’optimitza per a evitar la incidència directa de la radiació solar, però permet l’entrada de llum diürna difusa en els espais interiors.

De la mateixa manera, l’element Flexbrick original està optimitzat i dissenyat per a l’orientació Nord-est, amb l’objectiu de disminuir la demanda de refrigeració de l’edifici protegint-lo dels guanys solars. En aquest cas, predominen els angles solars més baixos, la qual cosa condueix a l’aplicació d’un escombratge d’ombreig vertical addicional. L’eficàcia d’aquesta solució ha estat provada mitjançant un estudi solar, analitzant la radiació solar incident en l’envidrament darrere de la pell ceràmica de la façana.